12 Jun Al ritme de la Natura, res mor, tot es regenera
Els processos que regeixen el regne natural no entenen la nostra pressa per viure, ni el nostre afany d’acumular coses fora dels processos circulars. Quan plantes arbres, oblida el temps i gaudeix de l’experiència de veure’ls créixer, de com es relacionen i es comporten respecte dels altres elements de l’entorn, en definitiva, de l’essència de les petites coses, d’allò realment important i trascendent. Per a molts humans, a la gestió forestal, els incendis forestals determinen tot allò que hauria de fer-se (hi ha, per exemple, qui veu una argelaga i se l’imagina cremant-se; i es perd la seua floració d’hivern, amb abelles i borinots revolan entre elles, o la seua tasca protegint i enriquint els sòls exposats i pobres). Molt segurament, aquest espai també es cremarà en el futur. Aparentment, no n’hi restarà momentàniament res al pas del foc. Però, afortunadament, tot seguit i del moment en què es refreden les cendres, la maquinària regenerativa es posarà en marxa. Tot reviurà de nou (en realitat, res va morir mai) i, les espècies rebrotadores, ho faran de manera espectacular. Això és Resiliència i hui en dia, podem dir, que el somni d’uns xavals ha reeixit.